ROSALIA DE CASTRO

Rosalía de Castro va néixer a Santiago de Compostela. L'origen dels pares és un pèl confús. A la partida de naixement consta de pares desconeguts, però diferents documents de diversos estudis han demostrat que la seva mare provenia d'una família benestant i el seu pare d'ofici capellà. Per tant no era d'estranyar que en l'època que ens situem (1837), la família ho intentés mantenir en absoluta discreció. Els primers anys de la seva vida, viu a càrrec de les tietes paternes. Al voltant dels 6 anys és quan la seva mare passa a fer-se càrrec d'ella.

A partir d'aquest moment estableixen una relació excepcional, fins al punt que queda plasmat en la seva primera novel·la, La hija del mar, on li brinda un petit homenatge al valor que va tenir la seva mare, fent referència al fet del seu naixement i el posterior reconeixement.

Rosalía es va casar amb un historiador gallec i van tenir set fills. Tots van morir abans que Rosalía. Va ser una dona de salut delicada, dedicada a la família i la casa ja que per la feina del seu marit van viatjar molt per a tot Espanya. Precisament, és el seu marit que l'impulsa a publicar la seva obra.

Tota la seva obra gira al voltant de tres temes:

- Una visió costumista de la Galícia rural.

- El contingut metafísic proper a la filosofia existencial.

- La denúncia de les condicions socials del camp gallec.

Juntament amb Bécquer son els precursors de la modernitat poètica i la iniciadora d'una nova mètrica castellana.

Va publicar tant en gallec (Cantares gallegos, Follas Novas) com en espanyol (En las orillas del Sar, Flavio, Caballero de las botas azules)

Va morir al Padrón al 1885.

                                                    

TOT PREPARANT EL RECITAL

Abans de res us he de confessar un secret. Quan vaig escollir la cançó, Cor meu, us he de dir que la vaig escollir a cegues, és a dir, em vaig guiar pel meu instint.
L'instint em deia que darrera aquest títol hi podria haver una gran lletra, una gran cançó ... així que mans a la feina ... paper i llapis i a començar la recerca.
Qui és Rafael Catardi?
Com sona Cor meu per la Marina Rossell?

Ara molt satisfeta amb el material que he trobat us puc dir que :

Rafael Catardi i Arca es nascut a l'Alguer al 1892 . D'entrada en Catardi es va dedicar a fer carrera militar dins l'exercit italià, així amb ells formar part de la I Guerra Mundial en la lluita armada. Intervé en diferents guerres i és a la II Guerra Mundial quan ja finalitza la seva carrera militar, intervenint  en  aquesta en el servei d'intel·ligència.

Un cop retirat de la vida militar, als voltants de 1947,al tornar a la seva terra natal fa un gir radical  i decideix impulsar la vida cultural de l'Alguer i encetar relacions amb els Països Catalans.

Al 1952 juntament amb Rafael Sari van fundar el Centre d'Estudis Algueresos on va exercir de president fins al 1961. Després d'un petit interval tornar a presidir el Centre fins el dia de la seva mort al 1974.

Se li coneixen tres obres: Meditacions, Cançoner musical de rimes alguereses i Rimes alguereses.

Entre les seves poesies trobem COR MEU:

Quan sola, sola caminant pel bosc,

a un punt t'aturaràs melenconiosa,

la carícia del vent entre les fulles

per a mi et dirà- cor meu, cor meu!-

Quan davallant el sol a la marina,

les muntanyes es tinyin de violeta

i al cor et pesa una secreta pena,

el sospir de la mar et diu-cor meu, cor meu-

Quan seuràs pensarora prop del foc

i del meu somni no hi haurà més que cendra,

dolça una veu vestida de silenci

al teu cor picarà -cor meu, cor meu!-

Al llegir aquestes paraules, ràpid vaig buscar la música de la Marina Rossell.

Amb la magnífica interpretació de la Marina vaig buscar fotografies meves d'aquest estiu. A mesura que anava escoltant la cançó el meu cap anava confeccionant el vídeo. No us penseu ... em va costar seleccionar les imatges!

Hi ha moments molt emotius, inoblidables, difícilment irrepetibles (similars, però mai com aquests) en definitiva moments únics. Em fa una especial il·lusió compartir aquests moments amb tots vosaltres per aquest esdeveniment tan especial.              

espero que gaudiu del vídeo ... de tot cor ... cor meu

EL RECORD D'UNA MARE

Dyango va editar aquesta cançó al 1977 en un Lp on només hi consten aquesta cançó, La mare, i Romanç a Santa Llúcia.
Des del primer cop que vaig sentir aquesta cançó, sempre que l'escolto em ve al cor el mateix sentiment: EL SENTIMENT DE MARE.
Per a mi, és un sentiment molt fort, el més fort. Crec que és una lletra molt acertada. Expressa amb delicadesa tot el patiment d'una mare vers el seu fill. Qui no li desitja el millor? Qui no l'allunyaria del mal camí? De les males companyies?
... Amb els anys, però els fills acabem aprenent que tot el que una mare ens diu, en el moment no interessa, no ens agrada, però si poguéssim tirar enrere en el temps, qui no faria més cas als consells d'una bona mare?
Al ser mare t'adones del fort sentiment cap als fills i del que series capaç de fer per ells.

El nen és petit

i mig adormit

la mare, s´el mira
i junt al bressol
no el deixa mai sol
joiosa suspira.

I vetllant el seu son amb amor
ella pensa tranquil·la i ditxosa
el meu fill val un món
i un tresor,
i l´adorm tot cantant-li amorosa.

Fes nones reiet,
fes nones fill meu
que ets un angelet,
que m´ha enviat Dèu.
Li besa la cara
el besa al front
petons d´una mare

lo més gran del món

El nen és més gran,
la mare plorant
li diu cada dia
no surtis de nit
i fuig dels brugits
treballa, estudia

I tapant-li els defectes què té
l´aconsella amb carinyo
i el guia
pel camí del treball i del bé
que és lo que ella desitja i ansia.

Perdona´m fill meu
però jo t´haig de dir
que el meu cor et veu
per molt mal camí
Quin mal t´aconsella?
deu ser algun ningú
fes cas d´una vella,
que sols viu per tú.

Veien-te perdut,
per tots despreciat
per què no has vingut
aquí al meu costat?
no abaixis la cara,
Aixeca el front,
que et queda una mare,
lo més gran del món!