dimarts, 1 de desembre del 2009

TOT PREPARANT EL RECITAL

Abans de res us he de confessar un secret. Quan vaig escollir la cançó, Cor meu, us he de dir que la vaig escollir a cegues, és a dir, em vaig guiar pel meu instint.
L'instint em deia que darrera aquest títol hi podria haver una gran lletra, una gran cançó ... així que mans a la feina ... paper i llapis i a començar la recerca.
Qui és Rafael Catardi?
Com sona Cor meu per la Marina Rossell?
Ara molt satisfeta amb el material que he trobat us puc dir que :


Rafael Catardi i Arca es nascut a l'Alguer al 1892 . D'entrada en Catardi es va dedicar a fer carrera militar dins l'exercit italià, així amb ells formar part de la I Guerra Mundial en la lluita armada. Intervé en diferents guerres i és a la II Guerra Mundial quan ja finalitza la seva carrera militar, intervenint  en  aquesta en el servei d'intel·ligència.
Un cop retirat de la vida militar, als voltants de 1947,al tornar a la seva terra natal fa un gir radical  i decideix impulsar la vida cultural de l'Alguer i encetar relacions amb els Països Catalans.
Al 1952 juntament amb Rafael Sari van fundar el Centre d'Estudis Algueresos on va exercir de president fins al 1961. Després d'un petit interval tornar a presidir el Centre fins el dia de la seva mort al 1974.
Se li coneixen tres obres: Meditacions, Cançoner musical de rimes alguereses i Rimes alguereses.
Entre les seves poesies trobem COR MEU:

Quan sola, sola caminant pel bosc,
a un punt t'aturaràs melenconiosa,
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1Z5UhoHEGlb7O90rPJI0UcPHz1u8kSyP0-xhM5j-9QTpFuvFO4BkmfULtIFeejebxzntlhtfQpsXMKz-hEOaAP-EK8b1cO89XYmnzEd4NWV1OcNQAlRPsD6O-GjCwICK0b5kBDyzuT-Y/s1600/micorazonsn3vc7.pngla carícia del vent entre les fulles
per a mi et dirà- cor meu, cor meu!-

Quan davallant el sol a la marina,
les muntanyes es tinyin de violeta
i al cor et pesa una secreta pena,
el sospir de la mar et diu-cor meu, cor meu-

Quan seuràs pensarora prop del foc
i del meu somni no hi haurà més que cendra,
dolça una veu vestida de silenci
al teu cor picarà -cor meu, cor meu!-


Al llegir aquestes paraules, ràpid vaig buscar la música de la Marina Rossell.
Amb la magnífica interpretació de la Marina vaig buscar fotografies meves d'aquest estiu. A mesura que anava escoltant la cançó el meu cap anava confeccionant el vídeo. No us penseu ... em va costar seleccionar les imatges!
Hi ha moments molt emotius, inoblidables, difícilment irrepetibles (similars, però mai com aquests) en definitiva moments únics. Em fa una especial il·lusió compartir aquests moments amb tots vosaltres per aquest esdeveniment tan especial.              

espero que gaudiu del vídeo ... de tot cor ... cor meu


2 comentaris:

  1. Maria,

    Quines fotografies més boniques! I que bé que encaixen amb la lletra de la cançó! Em sembla sentir l'olor de les montanyes florides, tenyides de morat. I veure moure's l'ombra de la dona solitària que camina sense por. Bravo!

    ResponElimina
  2. Maria,
    Les imatges que il•lustren aquest vídeo estan plenes d’harmonia, bellesa i soledat compartida. He gaudit intensament visualitzant-les i escoltant la musica. Molt bé!
    Maribel Rafel

    ResponElimina