Pauline Mary Tarn conega amb el pseudònim Renée Vivien tan sols va viure 32 anys.
Pels pocs anys que va viure, ho va fer d'una manera molt intensa.
Tot i que el seu origen és britànic, tota la seva producció es escrita en francès.
Pauline va tenir una infantesa feliç al costat dels seus pares i la seva germana. Al morir el seu pare ella tenia tan sols 9 anys, Pauline rep la seva herència, però per les enveges de la seva mare, se li assignen uns tutors legals, que al complir els 21 anys passen a donar-li l'herència. És ara quan Pauline decideix instal·lar-se a París i adoptar el nom de Renée ( que significa Renéixer) és aquí on comença la seva producció literària.
A París coneix el món de la bohèmia i hi encaixa molt bé. Dona molt atractiva que despertava comentaris per la manera de vestir, generalment d'home.
Renée Vivien, com lesbiana reconeguda que va ser, va tenir una vida amorosa bastant agitada.
Primer va mantenir una important història d'amor amb l'escriptora Natalie Clifford ( foto)
Més endavant va tenir una especial obsessió ( que li durà tota la vida) amb una amiga de la infantesa Violet Shillito.
Diuen que d'ella li va quedar a Renée una obsessió per a les flors naturals, en especial les violetes i el seu color. Obsessió convertida en amor frustrat ja que Renée mai va poder arribar a consumar-lo.
Renée decideix renunciar al seu amor per Violet, a l'enamorar-se de Natalie Barney. Un any més tard Violet mort, i Renée no s'arribarà a refer mai del seu amor platònic. Amb Natalie té una relació atormentada. Decideix deixar-la ja que no soporta les seves infidelitats.
Més endavant s'enamora de la baronessa Hèléne de Zuylen. Aquesta es casada i amb dos fills. La seva posició social no li permetia fer públic la seva homosexualitat, però van portar la relació en secret i van fer multitud de viatges durant anys. Mantenint aquesta relació rep una carta de l'esposa d'un diplomàtic turc (Kerivé Turklam) Aquesta carta desperta un seguit de correspondència apassionada i alguna trobada clandestina.
Tant la relació amb la baronessa com les trobades clandestines amb kerivé s'acaben en sec, amb prop més d'un any de diferència.
Aquests dos cops forts i seguits i una malaltia contreta amb un viatge al Japó i Hawaii son el detonant perquè Renée comenci una gran davallada.
Aquesta situació de decadència i l'abús de drogues i alcohol juntament amb una mala alimentació la porten a tenir una gran depressió amb tendències suïcides.
L'escriptora francesa Colette va ser veïna de Renée els últims anys de la vida d'aquesta. Va aprofitar els seus comportaments sexuals per escriure La pura y la Impura.
La primera amant reconeguda de Renée, Natalie Barney, no està massa d'acord amb la caracterització que en fa, però no deixa de ser un bon document contemporani de referència.
Tota la poesia que va escriure Renée és autobiogràfica.
M.M.M. amb l'empenta que la caracteritzava per a buscar "les seves mares i germanes literàries" entre elles hi va descobrir Renée Vivien.
M.M.M. al veure l'interès que li desperta escriu la seva primera novel·la La passió segons Renée Vivien (1994) en aquí explica que segurament ens trobem davant la primera autora (després de Safo) que ha proclamat de forma inequívoca i oberta el seu amor per una altra dona.
M.M.M. va estar 10 anys per escriure aquest llibre i es considera una potent i apassionada reconstrucció d'un personatge i una època fascinants, al mateix temps que fa una exposició humana de commoguda sinceritat on hi exhibeix una àmplia gamma de recursos expressius. Passa de la tendresa a la ironia amb molta facilitat i del llenguatge més planer al llenguatge més refinat.
Marçal escriu en la novel·la que els secrets en revelar-se perden tot el seu poder de seducció o ens lleguen la sensació d'un secret encara més gran. M.M.M ens infligeix totes dues coses: desvetlla amb cada mot (i amb una poètica sensacional) un bocí d'un secret fantàstic i ens deixa la vaga sensació d'estar intuint un secret encara més gran.
Al poc temps de publicar-se va guanyar aquests 3 premis seguits:
Premi Carlemany ( govern d'Andorra)
Premi de la Crítica de la revista Serra d'Or
Premi de la Crítica Espanyola
Aquell
s que naixeran després de nosaltres, en aquest món on els cants no són sinó ranera, llançaran un sospir cap a mi, que estimava amb angoixa profunda, cap a tu, oh Desig meu. En el demà, que la sort fila i trena, els éssers futurs no ens oblidaran. Els dies onejants que la claror matisa, les nits de perfum eternitzaran els nostres estremiments, la nostra ardent força i el nostre bes.
Pels pocs anys que va viure, ho va fer d'una manera molt intensa.
Tot i que el seu origen és britànic, tota la seva producció es escrita en francès.
Pauline va tenir una infantesa feliç al costat dels seus pares i la seva germana. Al morir el seu pare ella tenia tan sols 9 anys, Pauline rep la seva herència, però per les enveges de la seva mare, se li assignen uns tutors legals, que al complir els 21 anys passen a donar-li l'herència. És ara quan Pauline decideix instal·lar-se a París i adoptar el nom de Renée ( que significa Renéixer) és aquí on comença la seva producció literària.
A París coneix el món de la bohèmia i hi encaixa molt bé. Dona molt atractiva que despertava comentaris per la manera de vestir, generalment d'home.
Renée Vivien, com lesbiana reconeguda que va ser, va tenir una vida amorosa bastant agitada.
Primer va mantenir una important història d'amor amb l'escriptora Natalie Clifford ( foto)Més endavant va tenir una especial obsessió ( que li durà tota la vida) amb una amiga de la infantesa Violet Shillito.
Diuen que d'ella li va quedar a Renée una obsessió per a les flors naturals, en especial les violetes i el seu color. Obsessió convertida en amor frustrat ja que Renée mai va poder arribar a consumar-lo.
Renée decideix renunciar al seu amor per Violet, a l'enamorar-se de Natalie Barney. Un any més tard Violet mort, i Renée no s'arribarà a refer mai del seu amor platònic. Amb Natalie té una relació atormentada. Decideix deixar-la ja que no soporta les seves infidelitats.
Més endavant s'enamora de la baronessa Hèléne de Zuylen. Aquesta es casada i amb dos fills. La seva posició social no li permetia fer públic la seva homosexualitat, però van portar la relació en secret i van fer multitud de viatges durant anys. Mantenint aquesta relació rep una carta de l'esposa d'un diplomàtic turc (Kerivé Turklam) Aquesta carta desperta un seguit de correspondència apassionada i alguna trobada clandestina.
Tant la relació amb la baronessa com les trobades clandestines amb kerivé s'acaben en sec, amb prop més d'un any de diferència.
Aquests dos cops forts i seguits i una malaltia contreta amb un viatge al Japó i Hawaii son el detonant perquè Renée comenci una gran davallada.
Aquesta situació de decadència i l'abús de drogues i alcohol juntament amb una mala alimentació la porten a tenir una gran depressió amb tendències suïcides.
L'escriptora francesa Colette va ser veïna de Renée els últims anys de la vida d'aquesta. Va aprofitar els seus comportaments sexuals per escriure La pura y la Impura.
La primera amant reconeguda de Renée, Natalie Barney, no està massa d'acord amb la caracterització que en fa, però no deixa de ser un bon document contemporani de referència.
Tota la poesia que va escriure Renée és autobiogràfica.
M.M.M. amb l'empenta que la caracteritzava per a buscar "les seves mares i germanes literàries" entre elles hi va descobrir Renée Vivien.
M.M.M. al veure l'interès que li desperta escriu la seva primera novel·la La passió segons Renée Vivien (1994) en aquí explica que segurament ens trobem davant la primera autora (després de Safo) que ha proclamat de forma inequívoca i oberta el seu amor per una altra dona.
M.M.M. va estar 10 anys per escriure aquest llibre i es considera una potent i apassionada reconstrucció d'un personatge i una època fascinants, al mateix temps que fa una exposició humana de commoguda sinceritat on hi exhibeix una àmplia gamma de recursos expressius. Passa de la tendresa a la ironia amb molta facilitat i del llenguatge més planer al llenguatge més refinat.
Marçal escriu en la novel·la que els secrets en revelar-se perden tot el seu poder de seducció o ens lleguen la sensació d'un secret encara més gran. M.M.M ens infligeix totes dues coses: desvetlla amb cada mot (i amb una poètica sensacional) un bocí d'un secret fantàstic i ens deixa la vaga sensació d'estar intuint un secret encara més gran.
Al poc temps de publicar-se va guanyar aquests 3 premis seguits:
Premi Carlemany ( govern d'Andorra)
Premi de la Crítica de la revista Serra d'Or
Premi de la Crítica Espanyola
Aquell
s que naixeran després de nosaltres, en aquest món on els cants no són sinó ranera, llançaran un sospir cap a mi, que estimava amb angoixa profunda, cap a tu, oh Desig meu. En el demà, que la sort fila i trena, els éssers futurs no ens oblidaran. Els dies onejants que la claror matisa, les nits de perfum eternitzaran els nostres estremiments, la nostra ardent força i el nostre bes. La passió segons Renée Vivien
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada