Aquesta cançó em desperta un sentiment d'amor, d'admiració vers els meus pares (l'Andreu i la Trasina)
Actualment els meus pares porten 67 anys casats i sempre, sempre estan junts. L'Andreu son els ulls de la Trasina, i les cames d'ella, son les de l'Andreu. Els dos agafadets de les mans, cada dia encara fan el seu passeig pel poble.
Quan van celebrar les noces d'or, al 1996, van regalar a cada fill un quadre molt especial. Aquest està brodat per la meva mare. El dibuix no està triat a l'atzar, son roses -les seves preferides-.
Aquestes roses envolten un poema escrit pel meu pare i pensat entre els dos.
A dia d'avui, quan fem una trobada familiar i estem tots a taula no hi ha vetllada que la meva mare ens faci callar, s'aixequi i reciti aquesta poesia. Val a dir que la meva mare fa molts anys que està faltada de memòria, però coses de la vida, sempre associa la trobada amb la poesia ... i us asseguro no s'equivoca mai!
El poema diu així:
1946-1996
Avui estem reunits
per celebrar un gran dia
quan el vostre pare i jo
vam començar aquesta família.
Al llarg de la nostra vida
penes i joies hem passat
però amb comprensió i amor
totes les hem superat.
Sense pensar aguantaríem
totes les penes del món
per tenir sempre com avui
la família al nostre entorn.
Només volem guardar un record
d'aquest dia tan feliç
i és el collaret d'amor
dels nostres fills reunits.
Per tots vosaltres desitgem
salut, benestar i amor
i que d'aquest dia de festa
tinguem tots un bon record.
Trasina Castro i Andreu Castro
Maria, Quina història! ...té la dolçor de la mel,la poesia tendra de l'amor ,i la seva lectura és una carícia per l'ànima.
ResponEliminaRaimunda
Maria,
ResponEliminafeia dies que no entrava al teu blog i ara estic gaudint de tot el que expliques. Els teus vells amants traspuen amor per totes bandes.
Quin cor més gran teniu tota la família.
Que et recuperis ben viat!
Has recuperat el temps perdut. Quina parella més entranyable els teus pares! Per molts anys!
ResponElimina