BURRET
Cançons de paper fi
m'omplen la sàrria
i em foraden el fons
de la butxaca.
Mireu quin caramull
de llunes blanques!
Duc llunes i cançons
per arracades.
Cançons de paper fi
m'omplen la sàrria
i em foraden el fons
de la butxaca.
Mireu quin caramull
de llunes blanques!
Duc llunes i cançons
per arracades.
Al llegir el vers del Burret, mirant-me el quadre (que tant ven representat està) el meu pensament m'ha volat a la infantesa.
Temps era temps les dones sempre anaven vestides que la última peça de roba que es veia era el davantal. Un davantal amb unes bones butxaques ... ven grosses ja que aquestes servien per amagar-ho tot. Quan anaven a comprar i era alguna cosa que no volien que es veiés ... cap a la butxaca ... tan es butxaquejava que sempre acabaven sorgides, apedaçades o si amb sort havia quedat un pedàs de roba es feien noves, la ironia era...mira la Pepeta amb les butxaques noves...caram que n'amaga de coses que les gasta tant!
El teu comentari m’ha fet visualitzar , el davantal que sempre portava la meva àvia, net i polit .
ResponEliminaUn escrit molt bonic, entranyable , ple de tendresa i frescura
Raimunda