AMOR DE MARE

El primer petó que al front
hem rebut al venir al món
i que tots sentim encara,
és el petó més preuat
més ric i més perfumat
que ens ha fet la nostra mare.

Res del món hi pot haver
que arribi mai a valer
lo que val aquesta dona,
alegre com un estel,
pura com el blau del cel
i com els àngels bona.

Amb delícia i bell consol
ella ens gronxa en el bressol
i ens adorm en els seus braços;
ella ens ensenya a viure,
a creure en la bondat, a estimar
i donar els primers passos.

Tots els nostres pensaments,
voluntats i sentiments,
el cor sempre endevina;
i s'afanya, amb tot el zel,
en complaure nostre anhel,
amb voluntat peregrina.

Ses més pures il·lusions
ens transmet amb sos petons,
i, quan no ens veu ens enyora;
i ens porta un amor tan viu,
que en nostres ditxes somriu,
i en nostres desgràcies plora.

Mai ningú podrà arribar
a sentir tant, i estimar
lo que aquesta dona estima,
quan el llavi olorós
perfumat i carinyos
al front del seus fills arrima.

Altres amors hi hauran
que el seu perfum perdran
quan hauran tret la florida;
l'amor de mare és l'encens
més olorós, més immens
que pot trobar-se en la vida.

A la mare beneïu
nois i noies que sentiu
sos petons al front encara;
estimeu-la de tot cor,
que en la terra no hi ha amor
tan gran com l'amor de mare...

Anònim de l'Urgell