La besàvia literària de M.M.M.

Un dels detalls que m'ha captivat al conèixer la vida de Pauline Mary Tarn (Renée Vivien) ha estat la relació amb la seva mare, que tot i haver intentat quedar-se amb l'herència que li fou assignada pel seu pare. No tan sòls va perdonar-la, sino que li va assignar una pensió vitalícia i van viatjar juntes. Fet que li va permetre no perdre el contacte amb la seva mare.

Al tornar a París, Pauline Mary Tarn adopta el nom de Renée (renascuda) Vivien abans de començar a publicar.

Després d'una vida tortuosa plena d'excessos, Renée mor als 32 anys i és enterrada en un mausoleu contruit per a ella en el que s'hi poden llegir els següents versos:

Aquí està la porta que he travessat.
- Oh roses meves, i espines, ambdues meves! -
Què m'importa ara el Passat?
Qui dorm i somia coses divines?
La meva ànima embadalida, alliberada de l'alè mortal,
oblida totes les lluites anteriors,
després d'haver perdonat, gràcies al seu gran amor per la Mort,
el crim de tots els crims ..., anomenat Vida.